Daimús, 24.2.07
Si vols fer algun comentari, envian'ns un e-mail a blocdedaimus@hotmail.com
DAIMÚS ACTUALITAT
Revista informativa de Daimús. Nº9 febrer de 2007
El Bloc considera abusiu l’augment de l’11% de les taxa d’urbantització del sector industrial II
El plenari de lAjuntament de Daimús del passat dijous dia 25 de gener va aprovar la retaxació en un 11% de les quotes d’urbanització del PAI (projecte urbanitzador) del Sector Industrial II amb els vots a favor del PP i del PSOE i el vot en contra del BLOC.
El motiu era que la Conselleria havia tardat dos anys en aprovar aquest PAI. Des del BLOC considerem injustificat i abusiu aquest augment, ja que per garantir que l’Agent Urbanitzador continue gaudint dels beneficis que tenia prevists, s’augmenten les quotes que els propietaris dels terrenys han de pagar.
Amb la Llei Urbanística Valenciana actual, aprovada pel govern del PP, la lliure competència quedava emmascarada però amb la decisió de l’Ajuntament de Daimús, els agents urbanitzadors veuen blindats els seus beneficis i els drets dels propietaris vulnerats.
Des del Bloc entenem que si l’agent urbanitzador creu que l’Administració no ha actuat amb la diligència que seria d’esperar, el que ha de fer és reclamar-li danys i perjudicis a la Conselleria. Però l’Ajuntament de Daimús li ho arregla tot, autoritzant-li un augment unilateral de les quotes d’urbanizació.
Els propietaris del les parcel·les, que és sobre els qui recau aquest augment, no són els culpables de l’endarreriment en la tramitació de tot el procés. És més, són victimes del procés, i amb aquest l’acord l’Ajuntament de Daimús els perjudica clarament perquè estan més temps pagant pels avals dipositats i, a més, ara veuen com se’ls augmenten les quotes.
El Bloc considera abusiu l’augment de l’11% de les taxa d’urbantització del sector industrial II
El plenari de lAjuntament de Daimús del passat dijous dia 25 de gener va aprovar la retaxació en un 11% de les quotes d’urbanització del PAI (projecte urbanitzador) del Sector Industrial II amb els vots a favor del PP i del PSOE i el vot en contra del BLOC.
El motiu era que la Conselleria havia tardat dos anys en aprovar aquest PAI. Des del BLOC considerem injustificat i abusiu aquest augment, ja que per garantir que l’Agent Urbanitzador continue gaudint dels beneficis que tenia prevists, s’augmenten les quotes que els propietaris dels terrenys han de pagar.
Amb la Llei Urbanística Valenciana actual, aprovada pel govern del PP, la lliure competència quedava emmascarada però amb la decisió de l’Ajuntament de Daimús, els agents urbanitzadors veuen blindats els seus beneficis i els drets dels propietaris vulnerats.
Des del Bloc entenem que si l’agent urbanitzador creu que l’Administració no ha actuat amb la diligència que seria d’esperar, el que ha de fer és reclamar-li danys i perjudicis a la Conselleria. Però l’Ajuntament de Daimús li ho arregla tot, autoritzant-li un augment unilateral de les quotes d’urbanizació.
Els propietaris del les parcel·les, que és sobre els qui recau aquest augment, no són els culpables de l’endarreriment en la tramitació de tot el procés. És més, són victimes del procés, i amb aquest l’acord l’Ajuntament de Daimús els perjudica clarament perquè estan més temps pagant pels avals dipositats i, a més, ara veuen com se’ls augmenten les quotes.
A més, existeix una doble vara de medir que s’utilitza per calcular els augments, ja que mentre la població en general se’ns augmenta el salari, en el millor dels casos, el que pugen els preus, a l’agent urbanitzador li permeten augmentar les quotes d’urbanització en un 11% per un endarreriment en la tramitació de dos anys.
Els propietaris de les parcel·les, després d’haver estat pagant despeses d’avals durant dos anys, sense que començaren les obres, es trobaran amb augments considerables de les quotes d’urbanització que, a més, hauran d’avalar
Creiem que aquest augment genera un mal precedent, ja que l’Ajuntament té aprovats des de fa ja uns dos anys varis PAIs, molts dels quals no han començat a desenvolupar-se i si s’estén aquest precedent poden veure’s afectats molts veins i veïnes, que després d’haver estat pagant despeses d’avals durant dos anys, sense que començaren les obres, poden trobar-se ara amb augments considerables de les quotes d’urbanització, que a més hauran d’avalar.
El monopoly urbanitzador, joc protegit al terme de Daimús
Critica a una política urbanística que defensa els drets dels urbanitzadors front els dels veïns, per Jesús Ruiz, Secretari Local del Bloc a Daimús
Que hui molts dels nostres termes municipals han esdevingut taulers del joc del Monopoly, pense, no hi ha qui ho pose en dubte. Els gestors dels PAIs, amb la corresponent inclinació de més d’un governant municipal preparant-los el terreny on anirà a parar la fitxa del joc, ho tenen tot previst. Evidentment, ells fixen les regles, són els amos i senyors del tauler, de la partida. Qui planifica i urbanitza deixa de ser el poble a través dels seus representants municipals i passen a ser-ho els agents urbanitzadors amb llicència per a ... urbanitzar, és clar.
Els propietaris de les parcel·les, després d’haver estat pagant despeses d’avals durant dos anys, sense que començaren les obres, es trobaran amb augments considerables de les quotes d’urbanització que, a més, hauran d’avalar
Creiem que aquest augment genera un mal precedent, ja que l’Ajuntament té aprovats des de fa ja uns dos anys varis PAIs, molts dels quals no han començat a desenvolupar-se i si s’estén aquest precedent poden veure’s afectats molts veins i veïnes, que després d’haver estat pagant despeses d’avals durant dos anys, sense que començaren les obres, poden trobar-se ara amb augments considerables de les quotes d’urbanització, que a més hauran d’avalar.
El monopoly urbanitzador, joc protegit al terme de Daimús
Critica a una política urbanística que defensa els drets dels urbanitzadors front els dels veïns, per Jesús Ruiz, Secretari Local del Bloc a Daimús
Que hui molts dels nostres termes municipals han esdevingut taulers del joc del Monopoly, pense, no hi ha qui ho pose en dubte. Els gestors dels PAIs, amb la corresponent inclinació de més d’un governant municipal preparant-los el terreny on anirà a parar la fitxa del joc, ho tenen tot previst. Evidentment, ells fixen les regles, són els amos i senyors del tauler, de la partida. Qui planifica i urbanitza deixa de ser el poble a través dels seus representants municipals i passen a ser-ho els agents urbanitzadors amb llicència per a ... urbanitzar, és clar.
Aquests, els únics què participen de la partida, cada vegada estan més confosos i els és més difícil saber-ne dels límits entre el joc del Monopoly i la seu voràgine depredadora de metres quadrats. El problema, açò no és un joc, és tracta d’una trista realitat, la qual està afectant negativament al nostre territori i als nostres recursos naturals, ¡què són escassos!.
Però, el joc-realitat, també, l’han de suportar alguns propietaris, especialment aquells que tenen el seu hort de tota la vida, els quals com que no pertanyen al club del joc del Monopoly ni han participat dels cursos i sessions iniciadores al mateix, doncs això, tindran l’oportunitat de malvendre les seues propietats abans que comence la partida.
Però, el joc-realitat, també, l’han de suportar alguns propietaris, especialment aquells que tenen el seu hort de tota la vida, els quals com que no pertanyen al club del joc del Monopoly ni han participat dels cursos i sessions iniciadores al mateix, doncs això, tindran l’oportunitat de malvendre les seues propietats abans que comence la partida.
Cas contrari, si decideixen entrar-hi a jugar, que comencen a buscar assessorament en monopolis urbanitzadors, perquè, gràcies a les normatives urbanístiques autonòmiques que elaborà el PSOE i què després ha aplicat i millorat el PP, veurem quina parcel·la, quines condicions i a quines despeses tindran que fer front.
Ens preocupa i enutja que alguns mandataris municipals recolzen els interessos de l’agent urbanitzador abans que els dels propietaris, fent més palesa la falta de competència i de lliure mercat, s’erigeixen en els garantistes del benefici de l’urbanitzador. Açò és l’últim que ens ha passat a Daimús.
Com sempre hi haurà qui dirà que per què no ho va vendre. El mercat ja li ho va voler comprar i ell no va voler vendre. Però és ací on rau el quid de la qüestió. No hi ha mercat, perquè no existeix un mercat mínimament competitiu i, hui en dia, l’especulació del mercat del sol ha esdevingut en el millor exemple de mercat de competència imperfecta en la mesura que hi ha una total falta de transparència i d’informació. Sí, és clar, també hi ha altres factors que contribueixen a que en parlem de competència imperfecta, però, políticament, és especialment preocupant l’obscurantisme i les informacions privilegiades que acompanyen a tota aquesta dèria urbanitzadora.
Ens preocupa i enutja que alguns mandataris municipals recolzen els interessos de l’agent urbanitzador abans que els dels propietaris, fent més palesa la falta de competència i de lliure mercat, s’erigeixen en els garantistes del benefici de l’urbanitzador. Açò és l’últim que ens ha passat a Daimús.
Com sempre hi haurà qui dirà que per què no ho va vendre. El mercat ja li ho va voler comprar i ell no va voler vendre. Però és ací on rau el quid de la qüestió. No hi ha mercat, perquè no existeix un mercat mínimament competitiu i, hui en dia, l’especulació del mercat del sol ha esdevingut en el millor exemple de mercat de competència imperfecta en la mesura que hi ha una total falta de transparència i d’informació. Sí, és clar, també hi ha altres factors que contribueixen a que en parlem de competència imperfecta, però, políticament, és especialment preocupant l’obscurantisme i les informacions privilegiades que acompanyen a tota aquesta dèria urbanitzadora.
I encara preocupa i enutja més que siguen alguns mandataris municipals els que hi participen recolzant els interessos de l’agent urbanitzador abans que els dels propietaris, fent més palesa la falta de competència i de lliure mercat, no solament per l’esmentat obscurantisme informatiu, sinó perquè, a més, s’erigeixen en els defensors i garantistes del benefici de l’urbanitzador. Açò és l’últim que ens ha passat a Daimús.
Allò del risc empresarial per a l’agent urbanitzador a Daimús ha deixat d’existir des del passat plenari del mes de gener. Una vegada més, la Unió Temporal d’Empreses en temes urbanístics del PPSOE votaren a favor d’augmentar les quotes d’urbanització del PAI Sòl Urbà Industrial Sector II en un 11%. I per què? Perquè l’empresa urbanitzadora argumenta que no guanyarà el que preveia per estar endarrerida l’aprovació del PAI en Conselleria. No s’esglaien, les lleis urbanístiques valencianes preveuen la possibilitat que les quotes s’incrementen. Però, en preveu la possibilitat, no la obligatorietat què així tinga que ser i, menys encara, en aquest abusiu percentatge, molt per damunt de l’IPC.
Si creu que han sigut lesionats els seus drets, que presente la pertinent denúncia exigint a l’Administració responsable la corresponent indemnització. Però, de cap manera podem admetre que hagen de ser els propietaris els qui, a més de ser perjudicats pel retràs pagant dos anys d’avals, ara hagen de pagar un 11% més per a que l’urbanitzador (ara, amb llicència per a no perdre diners) no guanye menys del que estimava. Això sí, recordar-los que el tauler del joc del Monopoly pot suportar milers de jugades fins que es faça malbé, moment que en podrem comprar un altre. Llastimosament, molts estan fent ús del nostre territori com un extens Monopoly. Vagen amb compte que aquest no té recanvi.
L’Ajuntament aprova el cànon urbanístic
En la sessió del plenari ordinari de setembre es va procedir a l’aprovació d’un nou impost: el cànon urbanístic. En principi pot semblar un impost prou just, en quant el que es pretén amb ell és gravar aquelles edificacions consolidades (construccions que s’han realitzat sense llicència fa més de 4 anys), i que en la nova llei urbanística, no se’ls poden aplicar quotes d’urbanització per un serveis que van a disfrutar com el que més que si que ha complit la legalitat i no ha obrat on no tocava (que aquests si que han de pagar). Ens mostrem d’acord amb la filosofia general del cànon: és la única forma legal per poder cobrar les obres d’urbanització que es realitzen, a aquells que van fer obres de forma il·legal, i que ara no se’ls poden cobrar d’altra forma.
Un nou impost urbanístic permet cobrar els propietaris per obres que es necessiten per poder fer una urbanització, cosa que pot ser usat com a instrument per cobrar dues vegades per la mateixa millora.
Però al plenari ens van passar un document de cànon urbanístic que contemplava moltes més possibilitats que el que es va dir en la comissió. En primer lloc el document, aprovat amb els vots del PP i del PSOE, permet cobrar a uns propietaris per obres que es necessiten realitzar per poder fer una urbanització i de les quals es va a aprofitar, però que corresponen fer a altres sectors, amb la promesa de què en un futur, quant els altres sectors urbanitzen, els tornaran els diners. Quan s’ha tornat un cèntim dels que s’han pagat a compte d’una urbanització? Mai. I per tant ara no va a ser una excepció. Més encara, ens temem que ací el que pot passar és que s’acaben pagant dues vegades la mateixa obra. Nosaltres el que proposàvem és que fóra l’agent urbanitzador, que és qui fa el negoci, qui avançara el cost de les obres, i que anara cobrant-los-el als altres agents urbanitzadors, tal i com anaven avançant les obres. Així es garantiria tant l’avançament d’aquests diners, com el posterior cobrament.
S’obri la porta a la possibilitat de fer obres, cobrar-les, i no arribar a fer la corresponent urbanització o de cobrar-les amb sis mesos d’antelació a fer-les.
Però a més obri la porta a una cosa encara més perillosa: la possibilitat de fer obres, cobrar-les, i no arribar a fer la corresponent urbanització. Així l’únic beneficiat serà l’agent urbanitzador, i els perjudicats els de sempre, que a més hauran de pagar, sense poder construir després, perquè es pot aplicar el cànon d’urbanització sobre un projecte d’obres que s’estimen necessàries per poder dur endavant un PAI, abans d’aprovar-se aquest.
I el que seria lògic és que es cobrara el cànon després de fetes les obres, però en el document aprovat, es permet cobrar les obres que van a fer-se sis mesos després. Així qualsevol fa negoci: primer es cobra i després es fa l’obra. Per altre lloc el cànon aprovat obri la porta a obtenir terrenys via expropiació, permetent així que uns facen el negoci, i altres simplement poden ser expropiats.
A la vista que el document que anava a votar-se canviava en part allò que s’havia consensuat en la comissió informativa, vam demanar que es deixara damunt la taula, però no va ser acceptada aquesta demora, pel que per part del Bloc no es va donar suport a aquest document, que va ser aprovat amb els vots del PP i del PSOE.
Plenari extraordinari de 4 de Gener de 2007
La xapussera urbanització de sector B
L’altre punt que es va tractar va estar el de l’aprovació del projecte d’urbanització de la zona industrial sector B. Aquest projecte va ser aprovat per l’ajuntament en 2004.
En aquell moment el Bloc va votar en contra del que considerava una autèntica “xapussa” urbanística, amb un disseny urbanístic que no ens agradava gens, amb problemes en els números de càlcul que no quadraven, amb línies elèctriques sense soterrar pel mig d’una zona que s’havia d’urbanitzar i amb problemes amb la connexió del clavegueram d’entre altres. La COPUT que tenia d’homologar aquest PAI el va rebutjar per innumerables problemes que es van plantejar, el que va obligar a l’Ajuntament a replantejar el projecte.
A juliol de 2005 es va tornar a plantejar al plenari el projecte reformat i encara quedaven dues coses que no ens agradaven: El disseny global de la urbanització i la presència de línies elèctriques sense soterrar, d’entre elles la línia d’alta tensió que va pel mig d’un dels carrers principals, malgrat tot, i a causa de les millores introduïdes, el Bloc va canviar el seu vot en contra per una abstenció.
El carril-bici es conectarà amb el que baixe per la carretera nova de la platja. Açò crearà un dels punts més negres i més perillosos de tot el terme de Daimús. El Bloc, per coherència amb els seus posicionaments anteriors es va abstenir en aquest punt, sent aprovada la urbanització amb els vots del PP i del PSOE.
Plenari del 30 de Novembre
Després de 4 anys, l'ajuntament demana la transformació de la guarderia en escola infantil municipal
Mes val tard que mai, per de vegades es tant tard que quan arriba ja ni recordem com va començar. A setembre del primer any d'aquesta legislatura (setembre de 2003) el Bloc es va interessar per unes subvencions que es donaven a les guarderies. Una de les condicions era que la guarderia estiguera homologada. En aquell moment se'ns va dir primerament que estava homologada i després que s'estava tramitant l'homologacó. Despés de més de tres anys, ara el plenari ha aprovat el conveni amb la Generalitat per transformar la guarderia en una escola d'educació infantil totalment reglada i subjecta a la legalitat. Han calgut més de tres anys per arribar, però al final s'ha aconseguit. A partir d'ara la guarderia podrà gaudir de tot un conjunt de subvencions que dona la Generalitat a les Escoles Infantils per ajudar al seu funcionament, i a les quals no podia accedir fins ara al no ser considerat com un centre homologat.
El Bloc proposa beneficis fiscals pels veïns que instal·len energia solar tèrmica
Des de setembre de 2006 és obligatori en tots els nous habitatges fer intal·lacions d’energia solar tèrmica (aigua calenta per calefactors solars). Però hi ha persones, que sense que la llei les obligue, estan instal·lant-se en els seus habitatges aquesta energia neta, renovable i gratuïta. El problema: els elevats costos d’instal·lació.
Els avantatges: a més del individuals, els ecològics. Per tal d’ajudar els veïns que, sense tindre cap obligació, estan instal·lant-se energia solar tèrmica, el Bloc va proposar que se’ls realitzara una exenció parcial del IBI (que se’ls rebaixara la “contribució” de la casa). Això ja ho estan fent varis ajuntaments, que, a més de rebaixar la “contribució” donen ajudes a aquelles vivendes que fan aquest tipus de instal·lacions. Tot ha quedat paralitzat per tractar-se en una futura comissió d’estudi.
El Bloc protesta per l’endarreriment de la peatonalització del centre urbà
El Bloc protesta per l’endarreriment de la peatonalització del centre urbà
En el passat plenari de novembre, novament vam tindre de protestar per les obres que mai sabem quan s’acabaran, amb el conseqüent prejudici de tots els veïns. Si l’any passat ens referiem a l’endarreriment en les obres del carrer de la creu, ara ens referim a les obres que s’estan fent al centre del casc històric del poble, on els veïns ja porten mesos sense voreres i amb els carrers de fang.
Van preguntar si era necessari alçar les dos voreres a l’hora i deixar tota l’obra enfangada durant mesos, amb el conseqüent perjudici per als veïns. Ens van contestar que era necessari, però nosaltres continuem dient que amb una efectiva direcció d’obra per part de l’Ajuntament, aquesta situació no s’havera produït. Creiem que hi ha moltes altres solucions tècniques que eviten aquesta situació.
El Bloc vol que Daimús estiga al circuit comarcal de cultura
El Bloc proposa que l’Ajuntament de Daimús s’adscriu a partir de 2007 al circuit comarcal de cultura, contractant almenys les modalitats de teatre, cinema i exposicions. A més, solicita que en cap moment el fet d’adscriure’ns al circuit comarcal supose cap disminució en les ajudes i col·laboracions que han tingut les associacions culturals del poble.
Si això són representants del poble
El Bloc vol que Daimús estiga al circuit comarcal de cultura
El Bloc proposa que l’Ajuntament de Daimús s’adscriu a partir de 2007 al circuit comarcal de cultura, contractant almenys les modalitats de teatre, cinema i exposicions. A més, solicita que en cap moment el fet d’adscriure’ns al circuit comarcal supose cap disminució en les ajudes i col·laboracions que han tingut les associacions culturals del poble.
Si això són representants del poble
Article del secretari local del Bloc, Jesus Ruiz, de critica a l’acció de govern del PP
Si parlem no ens escoltaran, i si ens escoltaren no ens entendrien. No són paraules meues, són de Primo Levi a la seua novel·la relat, Si això és un home. Recentment havia rellegit el testimoni colpidor que Primo Levi ens fa en aquesta obra de la “supervivència” als camps de concentració dels nazis, però sobretot, de la dignitat humana davant de les misèries a què aplega, en massa ocasions, l’home.
Possiblement pensen que exagere, però, després d’haver presenciat el darrer plenari de l’Ajuntament de Daimús celebrat l’últim dijous de setembre, no faig més que recordar la impotència angoixant del Primo Levi allà al seu Lander polonés i identificar-la amb la resistència que des del Bloc de Daimús, personalitzada en el seu regidor, Jesús Romero, ha de mantindre plenari darrere plenari.
No serem nosaltres qui renunciem a continuar denunciant totes aquelles irregularitats que observem en les obligacions del Govern municipal del PP, ni tampoc els que deixarem de fer propostes per millorar el benestar de tots els veïns i veïnes. Fins i tot de fer costat en aquelles propostes del govern que considerem beneficioses per al poble. Per altra banda com ho hem estat fent fins ara. Però pel to i les formes emprades per part del Sr. Alcalde en el darrer plenari i, en alguns moments, per altres regidors del mateix PP i, també, els del PSOE, poden estar-ne tranquils que en absolut ens acovardiran ni faran que donem un pas enrere en la tasca desenvolupada fins ara.
Perquè quan comencen a cridar-te (xillar-te) mentider assenyalan-te amb el dit amb quasi to amenaçador, però sense que en cap moment et diguen en què has mentit –sí, la gran mentida ha sigut donar informació i fer transparent per a tot el món el Pla General d’Ordenació Urbana que començava a exposar-se al públic-.
El que no li ha agradat al PP que fes el Bloc és que hem donat informació i fer transparent per als veïns el Pla General d’Ordenació Urbana que començava a exposar-se al públic.
Perquè quan escoltes intervencions on es barregen quasi identificant-se immigració i delinqüència, això sí, fent els pertinents matisos aclaratoris, després de demanar-ho el nostre regidor del BLOC. Perquè quan els regidors del PSOE sembla que fan més oposició al regidor del BLOC que al govern municipal del PP. Perquè quan el govern del PP ens ha negat una, dos, tres,... vegades que l’actuació feta en l’estiu de l’any 2005 al camp de futbol no plantejava cap problema i, finalment, al cap d’un any han tingut que llevar tota la terra de marjal que van ficar i n’han escampat, a la fi, de la que tocava. Perquè quan el PSOE vota en contra d’una moció que no fa més que recolzar la transparència i informació als ciutadans, demanant que les actes dels plenaris es pengen a la pàgina web que té l’Ajuntament a internet per tal que pugen ser llegides per qualsevol veí o veïna. erquè quan arriben a dir-se expressions del tipus, ací en som huit del poble i ara has vingut tú.... O en altres paraules, eres un foraster i “mejor hubiera sido que no cruzaras el Serpis” –evidentment, açò últim ho dic jo-. Però a més, això diguent-li-ho a aquell que és fill del poble i que solament fa prop de vint anys que torna a viure-hi al poble (o és que si vius al Pedregals eres menys?). Perquè quan ...
Doncs això, sents perplexitat, indignació i et torna a vindre a la ment, si parlem no ens escoltaran, i si ens escoltaren no ens entendrien. Però, senyors i senyores del PP, senyors i senyores del PSOE, ara més que ahir i menys que demà el col·ectiu del Bloc de Daimús recolza la tasca del seu regidor, Jesús Romero, i la política d’honradesa, informació i transparència que conjuntament amb ell hem estat desenvolupant al llarg d’aquesta legislatura. Poden estar tranquils i tranquil·les que aquests crits crispadors d’aquells que solament saben alçar la veu davant dels arguments de la raó, són ànims que ens donen per a continuar la tasca d’oposició feta fins ara i que esperem esdevinga en tasca de govern en un futur no molt llunyà. Com al trinquet, vostés diran, als rojos o als blaus.
# Publicat pel BLOC-DAIMÚS
